dijous, 3 de març del 2011

Obsolescència Programada

Interessant aquest documental a TV3 que el podeu veure per a "TV3 a la carta". El documental es titula: "Comprar, llençar, comprar" és de la directora Cossima Dannoritzer i a l'entrevista que li fan a TV3 és bastant significativa de la tendència que avui en dia marca el consumisme. i és aclaridor de quines són les intencions dels principals fabricants de productes elèctrics i electrònics per tal de que els productes escurssin la seva durada i el negoci funcioni. Imaginau a qualsevol fabricant que posa a la venda al mercat una bombeta que duri infinitament!!!.



I que fan els països emergents ( com la Xina i l'Índia) si també es posen a consumir ferotgement com occident?.
No queda més remei que començar a proposar alternatives a aquest consumisme que pot arribar a destrossar el planeta a la recerca de fonts d'energia i matèries primeres.
També podeu veure el documental al següent enllaç.

dissabte, 29 de gener del 2011

Nens adoptats il.legalment


Aquestes darreres setmanes a saltat als mitjans d'informació una notícia que volia comentar per l'esquerridora que és.
Pareix ésser que entre 200.000 i 300.000 nens de l'Espanya dels últims anys del franquisme i postfranquisme haurien estat adoptats il.legalment a hospitals de distints punts de l'estat espanyol. Segons diverses fonts el relat dels successos seria el següent: les parteren acudien a l'hospital en condicions idònies i sense cap problema; el part trascorria tampoc sense cap complicació, però a l'hora de tenir al fill en braços, se'ls explicava que el nadó havia tingut una complicació postnatal ( com ara una infecció d'otitis, etc) i havia mort. En molts casos no arribaven a veure el nadó, ni el certificat de defunió ni res de res.
L'advocat Enrique Vila ha esbrinar que existia tot una trama de corrupció de persones dins l'hospital, es a dir, per part de comares i membres de personal religiós de feien d'enfermeres i fora del centre el capellà que els proporcionava la nova família pel mòdic preu de 150.000 pessetes ( el mateix que valia un pis en aquella època). L'associació ANADIR és l'associació que va crear precisament un nen robat Antonio Barroso que lliuta per tota aquesta trama. Un autèntic escàndol!!!
Aclaridor és el reportatge de QUATRO sobre el tema:

dijous, 27 de gener del 2011

Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat

Vídeo interessant de còm poden repercutir les TIC en la creativitat de les noves generacions si incorporam les TICS:

divendres, 10 de desembre del 2010

Respecte el problema de la gestió aèria a Espanya


Per si algú en aquest país "de les tres taronges" no s'havia enterat, al darrer cap de setmana es va produir una espècie d'huracà provocat pel tancament de l'espai aeri espanyol degut a la vaga encoberta dels controladors aeris davant el decret que havia aprovat el govern central d'un paquet de mesures que reduïen en un 40% el seu sou ( sobretot per les quantisoses hores extres que es cobraven i que ara no es cobraran). Crec que, en el fons, el problema és més complex que un simple vaga d'un col.lectiu que el govern central bé s'ha encarregat d'airejar a l'opinió pública el que cobren per posar-los en la seva contra.

És ben cert que els privilegis que fins ara gaudien aquests treballadors es podria considerar ofensius per a la resta del funcionariat i, sobretot, per a la majoria de treballadors que gaudiexen d'un sou que es podria considerar miserable ( els "mileuristes", per exemple). Pareix ridícul que aquest col.lectiu es queixi d"estrés" i de "retallada de drets" i que l'única solució que veuen és deixar, sense previ avís, els seus llocs de feina al.legant "baixes mèdiques" per les seves males condicions laborals.

El que pareix autènticament una bestialitat i d'una irresponsabilitat supina, és tancar l'espai aeri i convertir els aeroports del país amb uns "escuts humans" ( utilitzant als milers de ciutadans que intentaven volar) per reivindicar i protestar sobre la retallada dels seus drets laborals.

El problema, com he dit abans, és més complex i, de fet, ve d'enrera. Resumint els punts principals podriem dir que:

1- el model centralitzat de gestió dels aeroports.

2.- un govern desgastat i amb una mala imatge, o imatge d'improvització. La militarització dels aeroports no és una solució adequada a la llarga, prova d'això és que no n'hi ha cap a Europa amb aquestes característiques.

3.- el privilegis que venien tenguent aquest col.lectiu heretats de l'època franquista.

4.- AENA: un cúmul de contrasentits. És un monopoli ofensiu que ja no hauria d'existir. Els darrers aeroports que tenien aquest sistema: Polònia i Turquia ja fa temps que l'han privatitzat.

5.- els controladors aeris es senten forts davant un executiu dèbil. Ja li varen pendre el pols l'agost passat i com que no han sabut resoldre el problema, els controladors estan més que envalentonats.
6.- el "segrest" premeditat i intencionat de milers de ciutadans que, sense desitjar-ho es veren enmig del "foc creuat"entre el govern i els controladors aeris.



Tot plegat fa que el caos sofert no pareix que estigui tancat i ningú pot garantir que, després del que ha passat, mai més tornarà a passar. Vull veure quines repercussions tindrà el conflicte dins el propi govern, també de cara a Europa i del món sencer. El passat divendres me vaig sentir "utilitzada" i "manipulada" per tots dos col.lectius que no tenen la vergonya de reconèixer que són incapaços de donar una solució satisfactòria.


dissabte, 27 de novembre del 2010

Documental Prometeus

Aqui teniu un documental anomenat "Prometeus" traduït al castellà que ens dóna les pautes del futur de la indústria dels mitjans de comuniació. Un documental per fer pensar...


diumenge, 26 de setembre del 2010

Espantador d'adolescents


Increïble però cert, hi ha l'espantador d'adolescents, aquest aparell que ha inventat Howard Stapleton emet un so d'alta freqüència que només poden sentir menors de vint anys, fent-insuportable continuar en el lloc. Segons sembla ja a estat provat en una botiga de Gal.les (d'on és el creador) en què se solia ajuntar un grup de joves que creaven problemes de robatoris i baralles, i sorprenentment l'aparell ha fet que barren.

El Mosquit com ho a batejat el creador, per ser petit i molest, sembla que també podria ser escoltat per persones no menors de vint anys, ja que la capacitat de no sentir aquestes ones d'alta freqüència es va perdent a poc a poc amb la edat, però cada persona al seu ritme. Per desgràcia per als adolescents delinqüents Howard Stapleton està pensant en fer un més potent, que sigui capaç d'espantar a grups d'adolescents que entren a robar a les botigues.

diumenge, 16 de maig del 2010

Desastre ecològic al Golf de Mèxic

Aqui teniu un video del que va succeir en el primer moment de l'explosió de la plataforma:


divendres, 14 de maig del 2010

Parlem de....Elisabeth Badinter


A la fi algú s'ha atrevit a dir -i a més a més a publicar- algunes observacions sobre aquesta societat postmoderna d'avui en dia on, pareix ésser que s'havien perdut alguns "valors" que s'haurien,en teoria, conservat i que havia esdevingut una societat -l'occidental, és clar- sense rumb ideològic ni cap punt de referència ni ideal -religiós!!!-. Els experts sociòlegs, intel.lectuals de dubtós currículum i la jerarquia eclesiàstica sostenia que aquesta societat amb aquesta "accelerada" pèrdua de valors marxava sense rumb. El que sempre he cregut que passa és que uns valors que són tinguts com a "inútils" es sobreposen a altres i s'adopten com a necessitats concretes i puntuals per a poder sobreviure en els temps actuals concrets i puntuals. L'onada de conservadurisme que es va imprimir a la dècada dels anys 80 i 90, amb l'ascens de partits polítics conservadors a les grans potències, va accelerar l'adopció d'una sèrie de "valors tradicionals" per tal d'evitar la famosa llei del pèndul sobre la tan cacareada pèrdua de valors de la societat occidental després del Maig del 68 i d'assatjos de règims comunistes al món subdesenvolupat. Aquesta tornada als "valors tradicionals" passava per redefinir el paper de la dona, de la família i de les relacions de gènere dins l'àmbit laboral.La filòsofa,advocada i feminista francesa Elisabeth Badinter ha publicat una sèrie de llibre que han creat polèmica a França perque socaven aquests "valors tradicionals" i posicionen el concepte de masculinitat subordinat a la feminitat i els relaciona.
Per a Badinter, l'adquisició d'una identitat social o psicològica és un procés que implica una relació positiva d'inclusió i una negativa d'exclusió. Un es defineix d'acord amb semblances i diferències. Segons Badinter, aquest principi de diferenciació sexual és universal, “tot i que la manera com es produeixi variï “considerablement d'una societat a una altra”. La necessitat de diferenciar-se de l'altre no és un producte de l'aprenentatge sinó una necessitat arcaica (...) L'acte cognoscitiu comença a operar a partir de la distinció i la classificació, però sobretot, a partir del dualisme. El nen aprèn a classificar gent i objectes en dos grups, un semblant a ell, l'altre oposat". En aquest sentit s'utilitzen les categories de masculí o femení per comprendre el món i, sobretot "per entendre's a si mateix".
Per a Badinter, l'arrel de ser misogin, cruel, a més de polígam, dur, pervers fort, independent, etc., ve d'aquesta separació i del temor a l'homosexualitat, com a producte de la identificació amb la mare."


Badinter refusa sempre la temptació d’essèncialitzar els gèneres com acostuma a fer el mateix Kimmel, qui generalment associa la compassió i la tendresa a la feminitat. De fet, va ser la mateixa Badinter qui va demostrar en el seu lúcid llibre ¿Existe el instinto Maternal? que l’amor maternal és una construcció històrica amb fins polítics. Sembla més raonable explicar la dinàmica del gèneres mitjançant el principi de diferenciació psíquic defensat per Badinter: els éssers humans operem a partir de la identitat i la distinció per definir-nos en el món.

A partir d’aquest principi de diferenciació, Badinter arriba a les següents conclusions sobre la construcció de la masculinitat:

a) es rebutja la idea d'una masculinitat única, hegemònica, la qual cosa implica que no existeix un model masculí universal, vàlid per a qualsevol lloc i època, sinó diversitat de masculinitats;

b) la masculinitat no constitueix una essència, sinó una ideologia que tendeix a justificar la dominació masculina (segons aquesta autora, les seves formes canvien, només subsisteix el poder que l'home exerceix sobre la dona);

a) la masculinitat s'aprèn, es construeix i, per tant, també es pot canviar. El que avui es debat és la crisi en les representacions socials sobre la masculinitat afirmada en la dominació masculina.


A més, a una recent llibre sobre la maternitat declara que la pressió per part de tots els àmbits de la societat fa que la dona necessàriament s'hagi de decantar per la lactància materna a temps complet -a demanda- , així d'aquesta manera la dona es sent "lligada" al nou nadó, però també obté una pèrdua de llibertat absoluta a favor de crear els "lligams emocionals" que fan desenvolupar "l'intint maternal", o que s'intenti tornar al part natural, per que així és la manera més "natural" de l'homínid i que això suposa el "sacrifici" de convertir-se en mare.
La filòsofa francesa Elizabeth Badinter reivindica una maternitat a temps parcial, compatible amb les conquestes socials assolides per la revolució de la dona. Diu que la criança natural suposa un esclavatge per a les mares, que s’aboquen al nadó i obliden el propi desenvolupament personal i professional. Diu que l’opció d’aparcar la feina mentre els fills són petits és falsa i arriscada, perquè després és molt difícil reenganxar-se al carro laboral i perquè és perillós que les dones renunciïn a la independència econòmica, tenint en compte que una de cada dues parelles se separa. Diu que el model de mare a jornada completa suposa un retrocés en la igualtat de sexes i un retorn a la divisió sexual del treball. Diu que l’instint maternal és un mite i que insistir en la fusió entre mare i fill és brindar en safata als homes una excusa per no assumir les responsabilitats que els pertoquen. Diu que l’Estat ha de garantir llars d’infants de qualitat, per alleugerir el pes de la maternitat i protegir l’alliberament femení. Diu que cal promoure campanyes de culpabilització d’aquells homes que no es fan càrrec de les tasques domèstiques ni de la criança dels fills. Diu que la millor mare és la que se sent realitzada i poc o gens frustrada.

Elizabeth Badinter diu tot això, i també diu que avui en dia hi ha “una pressió insuportable” a favor de la lactància materna. Denuncia que tots els experts, inclosa l’Organització Mundial de la Salut, coincideixen a l’hora d’afirmar que el pit és el millor per al bebè (en parla com si fóssim davant d’una confabulació: ja seria mala llet). Constata que les generacions criades amb biberó tenen una esperança de vida molt alta. Demana que es deixi de pressionar les mares amb la conya de l’alletament i se’ls digui que facin el que vulguin. “A través de la lactància s’empeny la dona a tornar a casa i, aprofitant que ja hi és, s’ocupa del nadó i també de la feinada domèstica”.

divendres, 7 de maig del 2010

Declaracions del professor Neira



Aquest professor que havia encarnat l'heroisme masculí contra el maltractament femení, que havia estat en coma degut a la brutal agressió d'un altre home quan intentava defensar a una dona, que és doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, que havia rebut la medalla d'or del Senat i al mèrit ciutadà i que la presidenta de la Comunitat de Madrid li havia donat el càrrec de President Assessor de l'Observatori contra la Violència de Gènere, acaba de fer unes declaracions que puc qualificar d'"insòlites"
Si clicau aqui podreu llegir unes quantes "perles" d'aquest personatge

dimecres, 5 de maig del 2010

DíA Internacional de la dona segons Forges


Aqui teniu una sèrie de vinyetes publicades per Forges sobre les distintes condicions de la dona que crec que no tenen desperdici
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Joc