Per si algú en aquest país "de les tres taronges" no s'havia enterat, al darrer cap de setmana es va produir una espècie d'huracà provocat pel tancament de l'espai aeri espanyol degut a la vaga encoberta dels controladors aeris davant el decret que havia aprovat el govern central d'un paquet de mesures que reduïen en un 40% el seu sou ( sobretot per les quantisoses hores extres que es cobraven i que ara no es cobraran). Crec que, en el fons, el problema és més complex que un simple vaga d'un col.lectiu que el govern central bé s'ha encarregat d'airejar a l'opinió pública el que cobren per posar-los en la seva contra.
És ben cert que els privilegis que fins ara gaudien aquests treballadors es podria considerar ofensius per a la resta del funcionariat i, sobretot, per a la majoria de treballadors que gaudiexen d'un sou que es podria considerar miserable ( els "mileuristes", per exemple). Pareix ridícul que aquest col.lectiu es queixi d"estrés" i de "retallada de drets" i que l'única solució que veuen és deixar, sense previ avís, els seus llocs de feina al.legant "baixes mèdiques" per les seves males condicions laborals.
El que pareix autènticament una bestialitat i d'una irresponsabilitat supina, és tancar l'espai aeri i convertir els aeroports del país amb uns "escuts humans" ( utilitzant als milers de ciutadans que intentaven volar) per reivindicar i protestar sobre la retallada dels seus drets laborals.
El problema, com he dit abans, és més complex i, de fet, ve d'enrera. Resumint els punts principals podriem dir que:
1- el model centralitzat de gestió dels aeroports.
2.- un govern desgastat i amb una mala imatge, o imatge d'improvització. La militarització dels aeroports no és una solució adequada a la llarga, prova d'això és que no n'hi ha cap a Europa amb aquestes característiques.
3.- el privilegis que venien tenguent aquest col.lectiu heretats de l'època franquista.
4.- AENA: un cúmul de contrasentits. És un monopoli ofensiu que ja no hauria d'existir. Els darrers aeroports que tenien aquest sistema: Polònia i Turquia ja fa temps que l'han privatitzat.
5.- els controladors aeris es senten forts davant un executiu dèbil. Ja li varen pendre el pols l'agost passat i com que no han sabut resoldre el problema, els controladors estan més que envalentonats.
6.- el "segrest" premeditat i intencionat de milers de ciutadans que, sense desitjar-ho es veren enmig del "foc creuat"entre el govern i els controladors aeris.
Tot plegat fa que el caos sofert no pareix que estigui tancat i ningú pot garantir que, després del que ha passat, mai més tornarà a passar. Vull veure quines repercussions tindrà el conflicte dins el propi govern, també de cara a Europa i del món sencer. El passat divendres me vaig sentir "utilitzada" i "manipulada" per tots dos col.lectius que no tenen la vergonya de reconèixer que són incapaços de donar una solució satisfactòria.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada