La disculpa del gegant de la moda H$M

Sembla que massa tard, l'empresa de moda s'ha disculpa per la darrera campaña on les models lluïen un broncejat tirant a "carbó" totalment excessiu, i a més antiestètic si només ens referim a pur aspecte contemplatiu o exterior. El fet és que ja d'entrada se'ls hagi ocorregut que tal idea podia ser profitosa per les millers de clientes que tenen arreu del món ( majoritàriament de pell blanc diria que translúcida nòrdica)i que pogués d'aquesta manera vendre més i millor el producte -perquè d'això es tracta-. A primera vista qualsevol es pot sospitar que un broncejat d'aquesta intensitat no és ni natural ni bo, i l'efecte que produeix és precisament just al contrari; tothom es fixa més amb la model i aquesta pell negrenca oliosa que no pas amb el producte!!! Bé per l'empresa de publicitat! Ha fet un ínfim favor a totes les campanyes en contra dels excessos solars, els càncer de pell, de cremes de protecció solar! Tot això s'ha esborrat de la memòria! Visca el broncejat intens! Tal volta creïen que el posarien de moda. L'únic que potser poden estar contents és que com que s'ha parlat tant d'aquesta campanya - sincerament no me n'hauria adonat si no fos per la seva crítica- que hauria passat, com a tantes sense pena i glòria, ara se n'ha parlat molt més, doblement, així se n'ha parlat per criticar-la, i així molta gent s'hi ha hagut de fixar, i després per disculpar-se. Això és una molt bona estratègia publicitària!! Diria que la millor, malgrat el cost ètic i el transfons d'una societat salvatge que només hi importat el guany al preu que sigui.

flashmob au quebec

Vídeo- crítica sobre el retocs a les revistes de moda

Interessant vídeo que fa una paròdia sobre la realitat de les portades de les revistes de moda. Empren el fotoshop i fan els retocs que calgui per crear una imatge ideal de la bellesa femenina. Desgraciadament el públic només veu el resultat final.
Es pot aconseguir al web http://www.trendenciasbelleza.com/consejos-de-belleza/fotoshop-de-adobe-una-parodia-de-los-retoques-y-la-publicidad-cosmetica

Indignau-vos!!!

Aquest és el títol d'un dels llibres amb més trascendència en els últims temps, (per a que després diguin que aqui no es llegeix!). El poder dels mitjans de masses a esdevingut fonamental per crear un fenòmen o moviment totalment inaudit en aquesta societat europea que els experts consideraven acomadada, mandrosa i poc combativa. És un moviment majoritàriament composta per joves, però també hi han participat gent de totes les edats, cansada, al seu parer, del sistema polític actual.
El que més ha agafat a contrapeu als polítics és que és un moviment pacífic i que, en certa manera, no atempta a l'status de la "real politic", és més, només vendrien a demanar més cotes de poder de base, més participació ciutadana en un marc d'enteniment amb les autoritats.
Llàstima que aquesta participació ja es podria haver canalitzat en el marc de les distintes associacion de veïns ( un moviment veïnal molt actiu al començament de la democràcia), associacions culturals, etc.
El més important, i així esper que hagi passat, és el toc que ha proporcionat a l'"establisment" sobre el que demanen realment un col.lectiu molt nombrós de la societat. El marc d'actual crisi econòmica no ha fet més que donar ales al moviment.
El futur de tot plegat és incert; a l'hora de canalitzar les demandes no hi ha una cúpula directora ( l'esperit de l'anarquisme hi és present)i a nivell de carrer pareix que s'han diluït. El temps posarà les coses al seu lloc, esper que no hagi passat en va i que les generacions futures tinguin un model democràtic més a mida del que qualsevol ciutadà aspira.

Obsolescència Programada

Interessant aquest documental a TV3 que el podeu veure per a "TV3 a la carta". El documental es titula: "Comprar, llençar, comprar" és de la directora Cossima Dannoritzer i a l'entrevista que li fan a TV3 és bastant significativa de la tendència que avui en dia marca el consumisme. i és aclaridor de quines són les intencions dels principals fabricants de productes elèctrics i electrònics per tal de que els productes escurssin la seva durada i el negoci funcioni. Imaginau a qualsevol fabricant que posa a la venda al mercat una bombeta que duri infinitament!!!.



I que fan els països emergents ( com la Xina i l'Índia) si també es posen a consumir ferotgement com occident?.
No queda més remei que començar a proposar alternatives a aquest consumisme que pot arribar a destrossar el planeta a la recerca de fonts d'energia i matèries primeres.
També podeu veure el documental al següent enllaç.

Nens adoptats il.legalment

Aquestes darreres setmanes a saltat als mitjans d'informació una notícia que volia comentar per l'esquerridora que és.
Pareix ésser que entre 200.000 i 300.000 nens de l'Espanya dels últims anys del franquisme i postfranquisme haurien estat adoptats il.legalment a hospitals de distints punts de l'estat espanyol. Segons diverses fonts el relat dels successos seria el següent: les parteren acudien a l'hospital en condicions idònies i sense cap problema; el part trascorria tampoc sense cap complicació, però a l'hora de tenir al fill en braços, se'ls explicava que el nadó havia tingut una complicació postnatal ( com ara una infecció d'otitis, etc) i havia mort. En molts casos no arribaven a veure el nadó, ni el certificat de defunió ni res de res.

L'advocat Enrique Vila ha esbrinar que existia tot una trama de corrupció de persones dins l'hospital, es a dir, per part de comares i membres de personal religiós de feien d'enfermeres i fora del centre el capellà que els proporcionava la nova família pel mòdic preu de 150.000 pessetes ( el mateix que valia un pis en aquella època). L'associació ANADIR és l'associació que va crear precisament un nen robat Antonio Barroso que lliuta per tota aquesta trama. Un autèntic escàndol!!!

Aclaridor és el reportatge de QUATRO sobre el tema:

Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat

Vídeo interessant de còm poden repercutir les TIC en la creativitat de les noves generacions si incorporam les TICS:

Respecte el problema de la gestió aèria a Espanya

Per si algú en aquest país "de les tres taronges" no s'havia enterat, al darrer cap de setmana es va produir una espècie d'huracà provocat pel tancament de l'espai aeri espanyol degut a la vaga encoberta dels controladors aeris davant el decret que havia aprovat el govern central d'un paquet de mesures que reduïen en un 40% el seu sou ( sobretot per les quantisoses hores extres que es cobraven i que ara no es cobraran). Crec que, en el fons, el problema és més complex que un simple vaga d'un col.lectiu que el govern central bé s'ha encarregat d'airejar a l'opinió pública el que cobren per posar-los en la seva contra.

És ben cert que els privilegis que fins ara gaudien aquests treballadors es podria considerar ofensius per a la resta del funcionariat i, sobretot, per a la majoria de treballadors que gaudiexen d'un sou que es podria considerar miserable ( els "mileuristes", per exemple). Pareix ridícul que aquest col.lectiu es queixi d"estrés" i de "retallada de drets" i que l'única solució que veuen és deixar, sense previ avís, els seus llocs de feina al.legant "baixes mèdiques" per les seves males condicions laborals.

El que pareix autènticament una bestialitat i d'una irresponsabilitat supina, és tancar l'espai aeri i convertir els aeroports del país amb uns "escuts humans" ( utilitzant als milers de ciutadans que intentaven volar) per reivindicar i protestar sobre la retallada dels seus drets laborals.

El problema, com he dit abans, és més complex i, de fet, ve d'enrera. Resumint els punts principals podriem dir que:

1- el model centralitzat de gestió dels aeroports.

2.- un govern desgastat i amb una mala imatge, o imatge d'improvització. La militarització dels aeroports no és una solució adequada a la llarga, prova d'això és que no n'hi ha cap a Europa amb aquestes característiques.

3.- el privilegis que venien tenguent aquest col.lectiu heretats de l'època franquista.

4.- AENA: un cúmul de contrasentits. És un monopoli ofensiu que ja no hauria d'existir. Els darrers aeroports que tenien aquest sistema: Polònia i Turquia ja fa temps que l'han privatitzat.

5.- els controladors aeris es senten forts davant un executiu dèbil. Ja li varen pendre el pols l'agost passat i com que no han sabut resoldre el problema, els controladors estan més que envalentonats.
6.- el "segrest" premeditat i intencionat de milers de ciutadans que, sense desitjar-ho es veren enmig del "foc creuat"entre el govern i els controladors aeris.



Tot plegat fa que el caos sofert no pareix que estigui tancat i ningú pot garantir que, després del que ha passat, mai més tornarà a passar. Vull veure quines repercussions tindrà el conflicte dins el propi govern, també de cara a Europa i del món sencer. El passat divendres me vaig sentir "utilitzada" i "manipulada" per tots dos col.lectius que no tenen la vergonya de reconèixer que són incapaços de donar una solució satisfactòria.

Documental Prometeus

Aqui teniu un documental anomenat "Prometeus" traduït al castellà que ens dóna les pautes del futur de la indústria dels mitjans de comuniació. Un documental per fer pensar...

Espantador d'adolescents

Increïble però cert, hi ha l'espantador d'adolescents, aquest aparell que ha inventat Howard Stapleton emet un so d'alta freqüència que només poden sentir menors de vint anys, fent-insuportable continuar en el lloc. Segons sembla ja a estat provat en una botiga de Gal.les (d'on és el creador) en què se solia ajuntar un grup de joves que creaven problemes de robatoris i baralles, i sorprenentment l'aparell ha fet que barren.

El Mosquit com ho a batejat el creador, per ser petit i molest, sembla que també podria ser escoltat per persones no menors de vint anys, ja que la capacitat de no sentir aquestes ones d'alta freqüència es va perdent a poc a poc amb la edat, però cada persona al seu ritme. Per desgràcia per als adolescents delinqüents Howard Stapleton està pensant en fer un més potent, que sigui capaç d'espantar a grups d'adolescents que entren a robar a les botigues.